Va de cine


Darreres novetats cinematogràfiques que, puntualment, ens fa arribar el nostre "crític literari", en Sadurní Tudela des del Grup d'animació a la lectura "El Goig de llegir" 

Gener:

COMANCHERIA


Comanchería ha rebut unànime acceptació i molts premis de la crítica. Tècnicament és una barreja del millor western, thriller, road movie i denúncia social. La trama: dos germans es veuen “obligats” a fer petits robatoris per poder pagar la hipoteca que deuen als bancs. En cas contrari, els bancs els hi arrabassaran la finca familiar de tota la vida. S'actualitza la visió social: els dolents de la pel·lícula ja no són els grans terratinents sinó les entitats bancàries que imposen als seus clients unes condicions fora del seu abast.






FRANTZ


La pel·lícula arrenca d'una forma força sorprenent: una jove francesa té el costum de portar sovint flors a la tomba del seu promès, mort cap al final de la Primera Guerra Mundial. Un dia queda parada al trobar un jove dipositant flors i pregant davant la mateixa tomba. Mica a mica s'estableix relació amb la noia, magnífica Paula  Beer, la seva família i el xicot , que resulta ser alemany. Aquest havia conegut el promès, a París.

Per una banda la família està contenta per saber notícies del fill, però una angoixa pesa sobre Adrien
(Pierre Niney), que li fa la situació cada vegada més insuportable. Planteja temes interessants: en les relacions interpersonals s'ha de de dir sempre la veritat? Així i tot que no resolgui res i suposi un sofriment pel receptor? Bona pel·lícula amb bons dilemes.


Patterson
Història sobre un conductor d'autobús i poeta, anomenat Patterson, que viu amb intensitat
les petites coses de cada dia a la seva ciutat de Patterson, New Jersey, i és aficionat
a un llibre de poemes que porta per títol "Patterson".                                                              
Torrent d'emocions, de profundíssima senzillesa, amb la qual es construeix una gran obra.
Un es pregunta com va poder atrevir-se a crear, amb tan escassos elements.
Oda als petits plaers de cada dia i a contra corrent del què passa: no aspirar a grans coses
per ser feliç.

El "dur" Carlos Boyero ens diu: “Patterson' m'enganxa des del principi i m'acomiado d'ella
amb un agraït somriure i un gest de tendresa. És estranya en el millor sentit, hipnòtica,
pertorbadora, bonica”. Elogi unànime de la crítica.

NUESTRA HERMANA PEQUEÑA

Hirokazu Kore-eda ratifica una vegada més la seva condició de ser hereu dels grans mestres japonesos  (Ozu, Kurosawa...).

Una pel·lícula en la que no passa res de particular, però que és una prodigiosa miniatura de sentiments personals i familiars. La vida i evolució de quatre germanes, que s´han criat sense els pares, sota la responsabilitat de la germana gran.

En Carlos Boyero, crític superexigent, diu d´ella: “bonica pel·lícula. Aquest director no peca de sensibleria, ni de cursileria. És una altra cosa: un poeta reconegut.”.

Paulina

Idealismes polítics, militància, les aparences, l'adaptar-se o no a les regles, la posició d'un pare davant la seva filla, la necessitat de justícia, la revenja, el poder i la solidaritat, tot es conjuga en aquest film.

'Paulina' no seria una pel·lícula tan inspirada si no estigués gairebé sempre en pantalla el rostre de Dolors Fonzi, la protagonista. La seva recreació del personatge resulta portentosa. El director, Santiago Mitre, converteix en emocionant cinema polític, de profunda i complexa reflexió ètica, una intriga que a priori semblava il·lustrar un simple succés.

(Març 2016)

La habitación 

L'irlandès Lenny Abrahamson, adapta una novel·la(basada en fets reals) d'Emma Donoghue convertida en guió per ella mateixa. Reflecteix una situació extrema: el segrest d'una jove i el seu fill, que porten tancats en una petita cambra, sense més llum que una claraboia, durant cinc anys.

A més Abrahamson aconsegueix plasmar en imatges de manera meravellosa el formidable contrast entre l'espai claustrofòbic de l'habitació, i el món exterior que es diria ens torna l'atmosfera respirable, en un moment màgic.


També la idea que un fill tingut en circumstàncies gens idònies pugui donar-te la vida i l'esperança resulta tremendament suggeridor. El punt de vista que se'ns ofereix és el del petit Jack, la seva veu en off puntua en uns quants moments el relat.

La protagonista Brie Larson acaba d'aconseguir l'Oscar a la millor actriu en l'últim festival d'aquest premi. (2016)

(Març 2016)